Sou a: Inici / Noticies / 'La desaparició de Wendy' arriba dissabte a l'Ateneu

'La desaparició de Wendy' arriba dissabte a l'Ateneu

Oriol Broggi dirigeix aquesta obra de Josep Maria Benet i Jornet, amb un notable repartiment que inclou la igualadina Diana Gómez
16-01-2017
'La desaparició de Wendy' arriba dissabte a l'Ateneu

Foto: David Ruano

El proper dissabte, 21 de gener, a les 21h, el Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada rep l’obra que va servir per inaugurar la nova Sala Beckett del Poble Nou a Barcelona. La desaparició de Wendy és un homenatge de Josep M. Benet i Jornet al món del teatre i un recorregut pels contes i els mites de la infantesa des d’una mirada perversa i divertida alhora. Una història de teatre dins del teatre, que barreja els mites de Peter Pan i La Ventafocs i que se centra en la figura d’un nen que no vol créixer. Una obra que recorda que els somnis ajuden a ser feliços. L’obra, dirigida per Oriol Broggi, compta amb un notable Peter Pan i Ventafocs de Xavier Ripoll, la dolça Wendy de Diana Gómez, el tronat director de la companyia Joan Anguera, a més de Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Josep Sobrevals i Armand Villén i el músic Carles Pedragosa.

Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 19 a 21h, el dissabte d'11 a 14h i, des d’una hora abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades, que també es poden adquirir a www.ticketea.com, tenen un preu de  15, 18 i 20 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius.

El món del teatre i la fantasia · L’obra pertany a l’època en què Josep Maria Benet i Jornet abandona el realisme social i fa una mena de declaració d’amor al teatre i a l’ofici dels actors. S’inicia quan una companyia de teatre està a punt de començar la representació infantil de l’obra Peter Pan, però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori i distorsionar una mica l’argument. La desorientació dels actors, que s’han quedat sense el seu personatge o han d’improvisar noves situacions dramàtiques amb les constants interrupcions del fil argumental que se’n deriven, permet agafar distància respecte la història que es volia explicar i fa que emergeixin totes les contradiccions pròpies dels contes i els mites de la nostra infantesa. La desaparició de Wendy és un joc pervers sobre els records, l’experiència, la moral i l’imaginari col·lectiu a través de l’homenatge al teatre com a espai per a la il·lusió i la màgia compartida.

Per al director, Oriol Broggi, La desaparició de Wendy “és un somni d’obra i és una obra de somnis; és una obra d’aquelles que saben barrejar amb ofici realitat i ficció, i que sembla que tinguin una nota de l’autor que va directe al director i als actors”. Al seu entendre, el textés al mig de tot el que jo he anat veient durant la meva vida i té una mica de tot, per això té i conté l’essència del teatre i la potència que el pot generar”. Afegeix, finalment, que “una nit d’estrena els actors s’esforcen, lluiten amb els seus personatges, els canvien, busquen allò que els lliga a les seves vides, des de l’habitació de les rates de la seva infància a l’escenari del petit teatre. Des de la llengua al joc de miralls trencat”.

L’any 2010, a les seves memòries, Material d’enderroc, Josep Maria Benet i Jornet recordava que després de Berenàveu a les fosques, titllada de massa realista per la crítica, es volia demostrar que era capaç d’escriure d’altres formes, no únicament d’acord amb aquella mena de dubtós realisme, ben convençut que l’obra no s’estrenaria mai, que no es publicaria mai, vaig embastar La desaparició de Wendy. En ella “m’hi explicava, m’hi confessava, m’hi descrivia i m’hi maltractava; m’hi presentava, literalment com un monstre patètic i sense salvació. Ni mai abans ni mai després no he escrit una peça tan autobiogràfica”. Així abandonava les formes còmodes d’un naturalisme conegut i s’enfrontava a formes estilístiques més complexes.

Per a Toni Casares, director de la Sala Beckett, “La desaparició de Wendy també és un joc, un homenatge divertit però pervers al teatre o a la ficció en general i a la seva capacitat de construir realitat o relacionar-se amb ella de maneres noves i diferent, una invitació al buit per deixar-se perdre perillosament com un nen, com un dels nens perduts de Peter Pan”.

Josep Maria Benet i Jornet · Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és autor d’una cinquantena d’obres teatrals, entre les quals destaquen Una vella, coneguda olor, Berenàveu a les fosques, Revolta de bruixes, Descripció d’un paisatge, El manuscrit d’Ali Bei, Desig, Fugaç, E.R, Testament, El gos del tinent, Olors, L’habitació del nen, Salamandra, Soterrani, Dues dones que ballen o Com dir-ho?. El Teatre Nacional de Catalunya li va encarregar La Ventafocs (potser sí potser no)  que va estrenar Teatre Nu, l’any 2004.

Considerat un dels escriptors teatrals més importants del nostre país, la trajectòria de Josep M. Benet i Jornet ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premi Nacional de Literatura Catalana de Teatre (1991), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de Guions Audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013). La seva obra s’ha traduït, publicat i estrenat en diverses llengües d’arreu d’Europa.

D’altra banda, la figura de Benet i Jornet representa la figura indiscutible que enllaça dues èpoques i dues generacions. La dramatúrgia catalana actual s’entén per la col·laboració i relació amb els autors més joves amb els quals ha compartit idees, inquietuds, il·lusions, bromes i dubtes. Sense oblidar el seu llegat amb els serials televisius com Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d’ombres o Ventdelplà que han aconseguit un gran èxit d’audiència.

  • Compartir