L’Ajuntament d’Igualada ha fet públics, aquest dimecres, els resultats de l’informe anual que s’elabora des d’Igualada Inclusió referent a les actuacions que es van dur a terme durant l’any 2010 als serveis socials que en depenen. Un document fonamental per a saber com orientar les immediates accions en aquest camp.

Tal i com ha explicat el tinent d’alcalde d’Acció Social, el republicà Joan Torras, “quan parlem d’Igualada, parlem d’una ciutat de més 39.000 habitants amb una taxa de mortalitat molt baixa, de 7,49 morts per cada 1.000 habitants, una xifra notablement inferior a altres capitals com Reus i Manresa”. Segons Torras, a més, la capital de l’Anoia està invertint la piràmide poblacional i ara mateix té més persones més grans de 65 anys que persones menors de 15 anys. En aquest mateix sentit, Torras ha explicat també que “l’arribada d’estrangers ha disminuït de manera molt considerable els darrers tres anys, prop d’un 30%, i ara mateix Igualada està rebent més persones de l’Estat espanyol que no pas extracomunitaris”.

Pel que fa a les problemàtiques ateses des dels serveis socials de l’Ajuntament, destaquen especialment les que s’emmarquen en els àmbits laboral, econòmic i d’habitatge, tot i que també n’hi ha en l’esfera de les relacions ciutadanes, la sociosanitària i la formativa.

Els casos referents a mancances econòmiques durant l’any 2010 van suposar un 35% del total i van ser prop de 3.698 en total.  De les persones ateses, només un 4% reconeix no tenir cap ingrés i un 20% admeten tenir ingressos, però no els suficients. En molts casos s’ha detectat que aquestes famílies o individus sí reben ingressos, però generalment no en fan una bona gestió domèstica i, en aquest cas, se’ls aconsella com millorar. Pel que fa a la Renda Mínima d’Inserció (RMI), es van tramitar 196 expedients que van revertir en un total de 553 beneficiaris, fet que suposa un increment del 75% entre 2008 i 2010. A més, també s’han pogut canalitzar ajudes a través del Banc de Queviures on, en col·laboració amb entitats com Càritas i Creu Roja, es van fer 2.100 repartiments de cistelles d’aliments i productes bàsics per a la llar, que van rebre una mitjana de 176 persones cada setmana. En total, 540 persones van rebre ajuda d’aquest Banc de Queviures.Pel que fa a la problemàtica laboral, aquests casos van ser 2.343 i van suposar un 22,5% de tots els atesos. De les conclusions que se’n poden treure, preocupa especialment el fet que en un 10% d’aquests es va detectar la percepció d’ingressos per feines dins l’economia submergida i que un 40% no percebia ja cap tipus de subsidi. Com a reacció a la destrucció d’ocupació, els serveis socials van impulsar diferents accions d’inserció laboral, que van beneficiar 2.298 persones.

Finalment, pel que fa a la problemàtica de l’habitatge, aquests casos suposen el 14,9% del total, la majoria d’aquests referents a unes condicions d’habitatge deficients. Els expedients de desnonament, en canvi, han estat només el 6% i, en aquests casos, des de serveis socials es deriva els afectats a un servei gratuït d’assessorament legal que els posa a disposició la Diputació de Barcelona. S’han tramitat també 407 ajuts de lloguer just i s’han atès 202 sol·licituds de la Renda Bàsica d’Emancipació.

Joan Torras ha finalitzat l’exposició de les conclusions de l’estudi afirmant que “és rotundament fals que en aquesta ciutat es prioritzin els immigrants alhora de donar ajuts, s’ajuda tothom per igual i s’estudien al detall totes i cadascuna de les sol·licituds que es reben” i ha recordat que “aquest govern ha prioritzat enguany, malgrat les restriccions que ens imposa el moment econòmic, les partides destinades a acció social; les dades que ens aporta aquest estudi ens ajuden ara a saber quins col·lectius i quines casuístiques concretes reclamen més la nostra atenció”.