El passat diumenge dia 22 hi va haver, a la basílica de Santa Maria d’Igualada, un concert d’orgue i orquestra que va ser molt especial des de molts punts de vista. Els intèrprets eren tots igualadins i anoiencs. En primer lloc, l’organista Joan Paradell, igualadí prou conegut a casa nostra, que és a l’actualitat l’organista de la Capella Musical Pontifícia (anomenada Sixtina) a Roma, concertista internacional, director del Festival Internacional d’Orgue d’Igualada des de la seva primera edició (enguany s’arribarà ja a la dinovena) i catedràtic d’orgue i cant gregorià al conservatori de Frosinone, i que també és organista emèrit de Santa Maria la Major de Roma, després d’haver-ne estat primer organista durant una colla d’anys.

En segon lloc el director, Daniel Mestre, també igualadí. Daniel Mestre va començar els seus estudis musicals a Igualada i a l’Escolania de Montserrat, i va estudiar direcció al Conservatori de Viena. Ha estat director del Cor de l’Òpera de Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica, director assistent a diverses produccions del Teatre del Liceu de Barcelona i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i ara és director titular del Cor de l’Orquestra “Ciudad de Granada” i professor de direcció i director musical del Taller d’Òpera de l’ESMUC.

Per acabar la llista dels intèrprets, l’Orquestra Terres de Marca, creada l’estiu del 2010, que acull un conjunt de professionals de la nostra comarca i de la Catalunya interior. És una orquestra molt jove, que va començar l’any passat amb la producció de “La serva padrona”  de G. B. Pergolesi, producció que va ser presentada a la nostra ciutat en dues ocasions, i també en d’altres indrets del nostre país.

El concert va comptar amb els comentaris escrits per Concepció Ramió, que ja fa anys que viu i treballa a la nostra ciutat, i que és la que va crear Contrapunt, Plataforma per a la promoció d’activitats musicals, segell al que està vinculada l’orquestra Terres de Marca.

La primera obra que vam poder escoltar va ser la “Sonata en Do major K 336 per a orgue i orquestra, de W. A. Mozart (1756-1791), una petita joia d’aquest gran autor. Va seguir amb el “Concert en sol menor per a orgue, orquestra de corda i timbales” de F. Poulenc (1899-1963). Es tracta d’una de les grans composicions per a orgue i orquestra del segle XX, encarregada l’any 1937 per la princesa Edmond de Polignac, a qui està dedicada, i que va ser estrenada a Paris l’any 1939, amb l’organista Maurice Duruflé i l’Orquestra Simfònica de Paris, sota la direcció de Roger Désormière. Encara que està formada per diverses parts contrastades, s’executa sense interrupció. Per la part de l’orgue, utilitza tots els recursos de l’instrument i permet mostrar el necessari  virtuosisme del solista amb fragments de gran força i de gran delicadesa, amb uns grans contrastos que permeten gaudir al màxim de la música de les cordes, de les timbales i del propi solista.

Per acabar, vam sentir el “Concertino per a orgue i orquestra de corda (Nadalenc)” del gran compositor nascut a Sant Martí de Sesgueioles i resident a Roma, Valentí Miserachs. Aquesta obra es va estrenar l’any 2003 a Igualada, amb la interpretació a l’orgue del mateix Mn. Valentí. El primer i el tercer temps estan basats en nadales catalanes, mentre que el temps lent és una transcripció de la deliciosa “Berceuse” per a orgue sol que l’autor va escriure dedicada al naixement de la Priscilla Paradell, la filla gran del nostre organista.

L’església de Santa Maria es va omplir de gom a gom per assistir a aquest concert tan rellevant, tant pels intèrprets com per les obres que s’hi van tocar. És molt difícil, al nostre país, poder escoltar un concert d’orgue i orquestra de la categoria del que vam tenir el passat diumenge, amb la qualitat amb la que ho vam fer. Cal trobar uns intèrprets i un director molt professionals i també, cal dir-ho, algun patrocinador que permeti la producció del concert. En aquest cas, cal agrair a l’Ajuntament de la ciutat d’Igualada, mitjançant l’Institut Municipal de Cultura, la possibilitat de poder gaudir d’aquesta música en un marc tan entranyable com la Basílica de Santa Maria, que compta amb un magnífic instrument, i amb la possibilitat de poder “veure” el concert gràcies a les càmeres de Josep Aguilera i Jordi Balsells. Però, el més important va ser la magnífica interpretació que vam tenir de les 3 obres, amb la gran implicació i musicalitat de tots els intèrprets de l’orquestra, i sobretot de Daniel Mestre i Joan Paradell que ens van fer gaudir d’un espectacle extraordinari.