L’exhibició castellera de la Festa Major d’Igualada tornà a suposar per als Moixiganguers d’Igualada un any més, un èxit, amb el quatre de vuit carregat com a construcció estrella. Els igualadins actuaren acompanyats pels Minyons de Terrassa i els Xiquets de Tarragona.

Els igualadins sortiren decidits a repetir la proesa de l’any anterior, i després de l’espadat de quatre caminat de salutació, obriren plaça amb el seu màxim repte per a aquesta jornada, el quatre de vuit. L’estructura pujà sòlida i acompassada, amb un ritme si bé no molt ràpid, si prou àgil. Després de la col·locació de l’acotxador, l’anxaneta rubricava l’anhelat objectiu morat, coronant la construcció de forma prou solvent i satisfactòria, davant una plaça que orgullosa aplaudia la fita dels seus moixiganguers. A la descarregada, a la sortida de la canalla, una primera rebregada que era superada amb èxit, però posteriorment, quan la canalla pràcticament ja era sobre la pinya, el castell no pogué aguantar i es trencà pels seus pisos més baixos. Aquest contratemps, però, no impedí les mostres d’alegria d’una colla, que un any més, tornava a intentar i en aquest cas carregava un altre cop el quatre de vuit.

En segona ronda, fou el torn del cinc de set, que al contrari del que venia essent habitual aquesta temporada, no tingué una execució estèticament del tot aconseguida. Segurament els nervis, junt amb una excessiva lentitud en els pisos superiors, provocaren una definició un xic irregular, tot i que els Moixiganguers demostraren la seva llarga experiència amb aquest castell, i el descarregaren amb la seva solvència habitual.

A la tercera ronda, era el torn del tres de set aixecat per sota. Aquí els nervis es tornaren a amagar, i mica en mica, els diferents pisos anaren emergint d’una pinya que a bon ritme i acompassadament, anava aixecant els diferents herois. El tres per sota era coronat, amb solvència, davant una plaça que veia satisfeta com els objectius morats anaven assolint-se un rera l’altre. La descarregada, amb la pinya tancada, donava pas als forts aplaudiments d’un públic, que un altre any, veia brillar amb lluny pròpia els seus benvolguts Moixiganguers.

Per acomiadar-se de la plaça Igualadina, els Moixiganguers optaren per un clàssic vano de cinc descarregat(espadat de cinc amb un pilar de quatre a cada costat), que encara seria acompanyat amb un pilar de quatre portat al balcó consistorial, on les autoritats recolliren un per un els quatre components del castell.

Pel que fa a les altres colles participants, els Minyons de Terrassa assoliren els millors registres de la jornada. Després del pilar de quatre caminat d’entrada a a plaça, descarregaven en primera ronda el tres de vuit. En segona ronda, fou el torn de la torre o dos de vuit amb folre, que era executat amb molta rapidesa. En tercera ronda, descarregaren el quatre de vuit, i en la ronda de pilars, arribà un altre dels moments àlgids de l’exhibició, amb el pilar de set amb folre, que era carregat, però que malauradament després es trencà, davant una plaça que ovacionà fortament aquesta construcció.

Pel que fa als Xiquets de Tarragona, acompanyaren el seu pilar de quatre caminat amb el tres de vuit, el quatre de vuit i el cinc de set, tots descarregats. En la ronda de pilars, optaren per dos pilars de cinc que posteriorment acompanyaren amb tres pilars més de quatre simultanis.

(*nota de premsa de Moixiganguers d'Igualada)

LES FOTOS DE LA DIADA CASTELLERA A LA GALERIA FLICKR DE L'AJUNTAMENT