“Ovelles”, una entranyable comèdia sobre una generació en crisi existencial, a l’Ateneu
Ovelles reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació marcada per la crisi. De com fer front a la decepció i de la permanent necessitat de reinventar-nos. L’espectacle de la Sala Flyhard va ser nominat als Premis butaca com a millor espectacle de petit format i com a millor text (Yago Alonso i Carmen Marfà) i finalista dels Premis de la Crítica com a millor espectacle de petit format. Ovelles arriba al Teatre Municipal l’Ateneu el diumenge dia 17 de novembre, a les 7 de la tarda, protagonitzada per Biel Duran, Gemma Martínez i Eduard Buch.
Ovelles
El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència que pot marcar el punt d’inflexió en la seva relació. Urbanites de cap a peus, desconnectats del camp i ben entrats en la trentena, reben una notícia inesperada arran de la mort d’un familiar, que promet alegrar-los la vida. Fins aquí tot bé. Considerant que 512 ovelles, ni més ni menys, tenen un preu de venda que puja fins als 35.000 €, tot plegat sembla un regal caigut del cel, un esdeveniment que els canviarà la vida.
El debat sobre què fer-ne serà, també, l’excusa per parlar de la seva relació i de com veuen el futur. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans. Al cap i a la fi, qui està disposat a renunciar a res per un ramat d’ovelles?
Un mercat laboral amb poques oportunitats. Joves amb una elevada formació acadèmica i ganes de menjar-se el món. El resultat: arribada la trentena, segueixen compartint pis i guanyant uns sous que no els permeten arribar a finals de mes. Amb molt d’humor, ovelles parla de les pors i frustracions d’aquesta generació i de com afrontem una situació de crisi.
Els seus autors i directors, Yago Alonso i Carmen Marfà, reflexionen amb aquestes paraules: “Sembla que la crisi econòmica ja s’ha acabat. I tot va massa ràpid com per fixar-nos en els estralls que ha causat en les persones. Concretament, en la generació a la qual ens va enxampar en ple creixement professional i personal. Aquells a qui ens va agafar prop dels 30, quan se suposa que tot comença a assentar-se, quan sembla que els fonaments del teu futur haurien de ser ferms. Pertanyem a una generació que vam trepitjar aiguamolls massa temps i en un moment massa crucial de la vida. I d’aquesta generació i de com l’ha marcada la crisi no se’n parla prou. Nosaltres volem fer-ho i ens agradar fer-ho en clau d’humor.
Som aquells que compartim pis fins passats els 35, que en molts casos hem hagut de tornar a casa els pares, que hem renunciat a treballar del que vam estudiar per treballar del que surt. Som assalariats pobres, que ni tenint feina arribem a final de mes.
Però la crisi és una oportunitat. O això ens han intentat vendre. Avui en dia vivim envoltats de missatges positius en què la paraula de moda és ‘empoderament’. Però fins on? Fins on podem canviar realment la nostra vida? Ara sembla que tothom hagi de ser emprenedor i potser no tothom vol o pot ser-ho.
A través de la relació de tres germans, “Ovelles” parla de les frustracions d’aquesta generació, de les seves pors i de com fer-hi front. En un moment en què la consciència ecològica cada cop guanya més terreny i posa en evidència la nostra desconnexió del món rural”.
La Sala Flyhard i l’equip d’Ovelles
El 2006 neix la productora teatral Flyhard Produccions i l’any 2010 decideixen obrir la seva pròpia sala, la Sala Flyhard, al barri de Sants de Barcelona, on programen principalment produccions pròpies sempre a partir de textos de dramaturgs catalans contemporanis. L’any 2014 va rebre el Premi de la crítica a la millor sala de teatre. Els seus màxims responsables són Roser Blanch, Sergio Matamala, Clara Cols i Elisenda Riera.
Entre les produccions estrenades durant aquests anys destaquen: Un home amb ulleres de pasta, Smiley, una història d’amor, El rei borni, Litus, Ego, La Pols, New Order i Tortugues: La desacceleració de les partícules, Life Spoiler, Sàpiens, AKA (Also Known As), Ovelles, entre altres. Moltes han estat guardonades amb diversos premis.
El Yago Alonso i la Carmen Marfà són guionistes de televisió, especialitzats en humor i entreteniment. El Yago ha treballat amb el Terrat, Minoria Absoluta o el Tricicle entre d’altres, i actualment és guionista a Gestmusic. La Carmen ha escrit en sèries de ficció a Madrid, i els seus darrers treballs han estat “Joc de Cartes” i “Viajando con Chester”. Junts són els creadors de la websèrie d’humor ‘El Ramon de les olives’ (Premi VOC del Jurat 2016). Són autors de peces de microteatre com ‘La mesa’ o ‘Deixa’m acabar’. També són els autors i directors del curtmetratge ‘L’últim viatge’ (Premi VOC del Jurat – Accèssit 2017), i actualment col·laboren en el programa “No ho sé” de RAC1.
En Biel Duran és un actor nascut a Gelida. El 1993, amb 9 anys, debuta al cinema de la mà de Bigas Luna amb la Teta i la Lluna. A partir d’aquí, i fins a dia d’avui, protagonitza diverses pel:lícules: “Más Pena que Gloria”; La Buena Voz; “Salvador”, “La Mujer del anarquista”, “Castillos de Cartón”, etc. i participa en nombroses sèries de Televisió: “Nissaga de Poder”, “La memòria dels cargols”, “Quart”, “La chica de ayer”, “Cuéntame como pasó”, “ Sagrada família”, “Cites”, “Sé quién eres” i “Derecho a soñar”, entre altres. Treballa en teatre passant pels escenaris del Lliure, el Nacional o la Sala Villarroel: “La filla del mar”, “El maletí”, “Dictadura, transició, democràcia”, “La Gavina”, etc.
Gemma Martínez és una actriu formada amb professors com Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Mercè Boronat, Javier Daulte, Alfredo Sanzol o Andrés Lima, entre d’altres. En teatre ha participat en espectacles com “Les roses de la vida” (Sala Barts, 2017), “La Senyora Florentina i el seu amor Homer” (TNC, 2017), “Fedra” (Romea, 2015), “Desdèmona” (Sala Muntaner, 2014), “Mierda de Artista” (Poliorama, Festival Grec, 2014), “La Bête” (TNC, 2012), “Una vella i coneguda olor” (TNC, 2011), “Pegados, un musical diferente” (Almeria Teatre, Club Capitol, Teatro Arenal, Teatro Alfil, 2010-2012), entre d’altres. És co-fundadora de l’associació nunArt. En televisió ha participat a les sèries “Com si fos ahir”, “Matar al padre” i “El cor de la ciutat”. I ha participat al llargmetratge “The Nun”, dirigit per Luís De la Madrid (Filmax).
Eduard Buch és un actor format a l’escola de Nancy Tuñón i en diverses disciplines amb professors com Owen Horsley, Will Keen, Juan Carlos Corazza, Julio Manrique, Raimon Molins, Rasa Nicolás, Pepa Fluvia, Luís Gimeno i Esteve Rovira. L’hem poguty veure en sèries com “Benvinguts a la família”, “Cites”, “La Riera”, “Cuéntame como pasó”, “Hospital entral”, “Los hombres de Paco” o “El oor de la ciutat”. També en mitja dotzenba de pel·lícules, la més coneguda de les quals és “El fotógrafo de Mathausen”. Les darerers temporades l’hem vist com a intèrpret teatral en els muntatges “Blues”, “La resposta”, “El bon pare”, “L’última nit del món” i “Animals de companyia”.
Les entrades es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d'Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu) de dimarts a divendres, de 18.30 a 20.30 h. El dissabte, d'11 a 14 i de 18 a 21, i el diumenge, d'11 a 14 h i des d’1 hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 18 € i 15 €, amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves de fins a 25 anys podran comprar les entrades a 5 euros, acreditant la seva edat amb el DNI, en una proposta que s’emmarca en la campanya Fins als 25 a cinc. També es poden adquirir en línia a www.teatremunicipalateneu.cat, sense comissions.
