Sou a: Inici / Noticies / Diumenge, a l'Ateneu, 'El Florido Pensil (nenes)'

Diumenge, a l'Ateneu, 'El Florido Pensil (nenes)'

Vint anys després de l’adaptació original, la nova versió se centra en l’aula de les alumnes, educades per ser mestresses, esposes i mares
24-10-2016

El Florido Pensil, d’Andrés Sopeña, torna vint anys després de la primera i aplaudida adaptació teatral de l’hilarant llibre que aprofundia en l’educació franquista i l’escola del NO-DO. Fernando Bernués dirigeix aquesta adaptació de Kike Díaz i Guillem-Jordi Graells, que torna per recordar-nos que encara queda molt camí per recórrer en matèria d’igualtat entre homes i dones.

Ara, però, tafaneja a l’aula reservada a les alumnes. Tendres criatures educades per ser mestresses de casa,  esposes i mares. Però aquestes eixerides i entremaliades nenes –amb les cues desfetes i els mitjons caiguts– han crescut i recorden aquells vells temps per riure-se’n una estona, i ho fan amb el posat irònic de cinc magnífiques actrius: Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès,  Mireia Portas i Isabel Rocatti.

El Teatre Municipal l’Ateneu els obre el teló el proper diumenge, 30 d’octubre, a les 19h. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a dissabte, de 19 a 21h, i el dissabte i diumenge,  d'11 a 14h. També al web www.ticketea.com i, des d’una hora abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de  20, 18 i 15 euros amb descomptes per a diversos col·lectius.

El florido pensil (nenes) · Aquesta és la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l’absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval, i portar-lo a les seves últimes conseqüències. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora, ja que estava naturalment destinada al matrimoni i a les labors domèstiques.

La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir prole i en això es posaven d’acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els moralistes, les cupletistes, les escriptores de novel·les roses i, fins i tot, les professores de gimnàstica. En tots els escenaris de l’acció es veurà reflectit, de vegades a les clares, de vegades mitjançant retorçades marrades, que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.

Repòquer d’actrius · Durant la dictadura franquista es va establir una educació diferenciada entre nens i nenes. El sistema educatiu instaurat durant aquest període tenia com a objectiu inculcar els nous valors del règim amb coneixements diferenciats entre els dos sexes.

L’actriu igualadina Lloll Bertran és Quica Roure, la més rural de les cinc. Prové d’una masia, el seu ambient és molt català i li costa entendre el que es diu a l’escola. Victòria Pagès és Lola Briones, que prové d’una família d’emigrants; amb una difícil assimilació de Catalunya fa que tingui el cap a tres quarts de quinze. Roser Batalla és Roser Pujades; la seva família és molt roja i proletària, passen penúries econòmiques, tenen problemes amb la dictadura i ella és una amant incondicional de la lectura. Mireia Portas és Montserrat Arnús, la nena rica i consentida; és molt llesta però s’esguerra en aquella escola. Isabel Rocatti és Amparito Argelich que prové d’una família acomodada de comerciants; una noia pragmàtica, que toca de peus a terra i diu les coses pel seu nom.

A més d’aquests personatges també fan papers de persones grans com la catequista Madre Angustias, la solterona i una mica alcohòlica Donya Jacinta Linares, el capellà que va calent anomenat mossèn Baltasar, la criada gallega Simoniña, la professora de gimnàstica Donya Jimena o la inspectora d’educació de la secció femenina de la Falange. 

  • Compartir