Diumenges en Família i Xarxa d'Igualada proposen 'El país de Boiraembor'
Aquest diumenge, dia 13 de març, a les 12:15h, al Teatre Municipal l’Ateneu i dins el programa d'activitats Diumenges en Família, Sandra Rossi presentarà l’espectacle El país de Boiraembor. Ella és l’autora del text, que ha adaptat amb Jordi Girabal, de Teatre Mòbil, que també signa la direcció. La música és de José Manuel Pagan, l’escenografia de Txema Rico i el vestuari de Fiona Capdevila. Mònica Moliner té cura de la il·luminació. Les entrades tenen un preu de 5 i 6 euros per als socis de la Xarxa. Es poden comprar el dissabte de 18:30 a 19:30h i una hora abans de l’inici de l’espectacle al vestíbul de l’Ateneu Igualadí.
Sandra Rossi, entestada a explicar històries · La Sandra Rossi va néixer l’any 1964 a Buenos Aires, on les paraules els envolten cadencioses, escoltant les històries que explicava el seu pare, que feia un conte de gairebé qualsevol cosa. Va créixer a l’ombra d’un pruner de flors blanques tot llegint contes i les pàgines de Rubén Darío. Un dia es va trobar damunt d’una cadira explicant un conte a tota la família, i vet aquí que li va agradar. Va treballar la poesia física, el llenguatge no verbal, la màscara neutra, l’expressió corporal i el teatre. Des de fa temps explica contes d’autor, de tradició oral i altres de la seva collita, contes que l’acaronen, la graten, o li toquen l’ànima… Explica històries perquè està convençuda que alimenten els somnis.
El país de Boiraembor · Quan era petita, la Sandra era una nena molt valenta a qui li agradava disfressar-se i llegir contes. Aquell estiu, quan tot va començar, havia de respondre una pregunta que la senyoreta els havia posat com a deure: Què seràs quan siguis gran? La pregunta li ballava i ballava pel cap: Què seràs quan siguis gran? Què seràs quan siguis gran? Uffff… La Sandra no sabia què respondre.
Dies després, quan va anar a passar les vacances a casa dels seus avis, va conèixer un oncle a qui mai no havia vist perquè sempre havia viscut molt lluny, en un país estranger. L’oncle Vicenç era un personatge molt misteriós que es passava hores i hores tancat a la seva habitació. Què feia l’oncle Vicenç tant de temps tancat a la seva habitació?
La Sandra bullia d’intriga i va iniciar una investigació arribant a la conclusió que per esbrinar el misteri s’havia d’obrir aquella porta. Però tothom li deia que això estava prohibit. Malgrat això, decideix entrar encara que no tingués permís, i va descobrir un espai ple de llibres meravellosos. Sobre l’escriptori de l’oncle hi trobà un manuscrit d’un conte inacabat: La història de l’increïble país de Boiraenbor, on un dia havia anat a viure el gran drac Rigobert.
L’oncle la descobreix dins de l’habitació i, sorprenentment, en comptes d’enfadar-se li diu que hi ha portes que s’han d’obrir encara que el món sencer digui que no. A partir d’aquí, la Sandra, que és molt valenta, es veu abocada a l’aventura d’entrar dins el conte i acabar d’escriure la història davant la demanda dels seus personatges, que volen un final, perquè un conte sense final no es pot explicar, i un conte que no es pot explicar no és un conte ni és res. Aleshores, acabada l’aventura, la Sandra es pot respondre la pregunta: de gran seria explicadora d’històries.
La temporada de la Xarxa acabarà el proper diumenge 20 de març, en aquesta ocasió a les sis de la tarda, tindrem l’espectacle del Centre de Titelles de Lleida Kissu, la història d’un cadell de llop convivint entre humans.
(*informació via Xarxa d'Igualada)
