Igualada estrena la Fira de la Pajarera
Aquest cap de setmana, 14 i 15 de març, el nucli antic d’Igualada acollirà la primera edició de la Fira de La Pajarera, una esdeveniment que pren el relleu de la de Pere III el Cerimoniós, que s’ha celebrat els dos darrers anys. La fira doncs, deixa de banda l’aspecte medieval i s’inspira en el mercat i la vida quotidiana de la Igualada fabril de finals del segle XIX i principis del XX. Agafa el nom i s’inspira en un edifici emblemàtic del modernisme a Igualada: el mercat cobert de la carn i el peix, més conegut com La Pajarera, que va estar situat des del 1910 i fins el 1963 al bell mig de l’actual Plaça de l’Ajuntament.
Comptarà amb un mercat d’època, una zona de tavernes i recreacions històriques, amb personatges característics del moment, com l’home anunci, el sereno, la parella de la Guardia Civil, les trementinaires o el fotògraf amb càmera de magnesi, entre altres. Segons ha explicat el primer tinent d’alcalde de Promoció Cultural, Josep Miserachs, “la fira de La Pajarera vol recuperar diferents aspectes d’una època en què Igualada iniciava la seva projecció, una projecció industrial, social, urbanística, de mercat d’abast comarcal, quan en definitiva en dibuixava la territorialitat d’una Igualada de futur, que ocuparia la capitalitat de l’Anoia”. Durant 53 anys, La Pajarera va ser un símbol de la plaça i del seu mercat i com a tal s’ha volgut recuperar aquest nom per a designar una fira amb un toc singular i diferencial, que “s’inspira en l’època d’una Igualada que ocupava un lloc destacat dins de la indústria i economia catalanes de l’època”, afegeix Miserachs.
Una ciutat que vivia entre bombos i telers · A la segona meitat del segle XIX, Igualada va viure una fase d'intens creixement relacionada amb la forta expansió de la indústria cotonera local, en paral·lel a la industrialització general de Catalunya. La indústria cotonera i la indústria adobera, que ja era tradicional des de segles enrere, van ser el motor d’una nova ciutat que traspassava els límits de la vila medieval emmurallada i començava a dibuixar-se com una ciutat moderna amb un urbanisme planificat, a l’entorn d’un plantejament ortogonal. Aquest creixement va tenir continuïtat a començament del segle XX, coincidint amb el període d’auge econòmic que va viure la indústria igualadina, que va aprofitat la crisi que patia Europa en el marc de la Gran Guerra. En aquest moment, a la industria tèxtil cotonera s’hi va sumar l’aparició de la indústria tèxtil del gènere de punt.
L’edifici de La Pajarera · Aquesta prosperitat econòmica que va viure Igualada va portar l’aparició d’una burgesia industrial benestant i la traducció de les seves inquietuds i necessitats en uns models arquitectònics propis com l’eclecticisme premodernista de finals del segle XIX i el modernisme del primer vintenni del segle XX. Els nous corrents artístics satisfeien els gustos d’unes classes socials econòmicament ben posicionades, però també entraven a formar part de la vida col·lectiva dels igualadins. En aquest context, a Igualada, a més d’habitatges particulars, van aparèixer diferents serveis que van adoptar l’estètica modernista, com són l’escorxador municipal i el mercat cobert de la carn, popularment anomenat La Pajarera, per la seva aparença tan peculiar.
Construïda el 1910, La Pajarera era un mercat d’aparença semblant a d’altres mercats que es van construir arreu de la geografia catalana, a imitació dels mercats barcelonins. La seva estructura combinava elements tan característics com el ferro colat o la ceràmica vidriada i va ser possible bastir-lo gracies a l’enderroc el mateix any d’un illot de cases, que anava de davant de l’Ajuntament fins ben bé mitja plaça, originant carrers a banda i banda.
La Plaça de l’Ajuntament ha estat de sempre el lloc d’intercanvi de mercaderies. Al llarg de les dècades i els segles, doncs, Igualada ha evolucionat des del mercat del gra que se celebrava a l’antiga Plaça del Blat, una de les dues places que formaven part de l’actual, el posterior mercat estable de La Pajarera o el mercat setmanal dels pagesos de la contrada, que s’hi acostaven per vendre les seves mercaderies.
