La Mancomunitat es mou contra la violència masclista
Foto: Carmel·la Planell
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Malgrat la lluita tots aquests anys de col·lectius feministes, entitats de dones, institucions, etc. el 2014 hem de continuar lluitant i reivindicant que es segueixen vulnerant drets fonamentals de les dones. Aquestes manifestacions greus de violència masclista són la punta de l’iceberg d’una societat que, tot i disposar de lleis que defensen drets fonamentals com el dret a la igualtat d’homes i dones, segueix sent discriminatòria i desigualitària, i continua basada en aquesta cultura androcèntrica i patriarcal.
Aquesta setmana s’ha commemorat la diada amb diversos actes organitzats per entitats del territori i també la Mancomunitat de la Conca d’Òdena que coordina i edita les agendes d’actes. El mateix 25 va tenir lloc la conferència de Noelia Igareda González, doctora en dret per la UAB i professora titular de filosofia del dret a la UAB, sobre Mites i realitats de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral. Una conferència que posa de manifest la poca consciència d’aquesta forma de violència masclista. Les últimes dades de l’estat espanyol (2006) revelen que el 14.9% de les dones han patit assetjament sexual “tècnic” a la seva feina durant l’últim any i el 9.9 % de les dones han patit assetjament sexual “declarat”. Tot i això una enquesta europea sobre la matèria publicada aquest 2014 mostren com un 23% de les noies enquestades (de l’estat espanyol) responen afirmativament a la pregunta de si han patit alguna forma de violència masclista l’últim any (a Suècia 46% , Finlàndia 47%) mentre que a la pregunta de si han patit alguna forma d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’àmbit laboral el percentatge es duplica fins al 50% (a Suècia 81%, Finlàndia 71%). I alerta, no estem parlant d’algun moment en la seva vida sinó de l’últim any. No és que hi hagi més abusos als països nòrdics sinó hi ha més consciència i per tant s’identifica més aquesta problemàtica.
Noelia Igareda González va recalcar la poca percepció i identificació d’aquesta xacra i pocs recursos per a fer-ne front. Els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe són instruments que ens haurien de permetre fer front a aquesta problemàtica però o bé no es coneixen, o bé no s’activen. Cal visibilitzar-los i cal donar a conèixer aquestes situacions. La realitat és que la majoria de les dones no denuncien, i l’estratègia individual més comuna és abandonar la feina. Les dones que denuncien pateixen freqüentment una doble victimització: per part de l’entorn laboral, social, familiar i també durant el procés judicial. Les dones no sempre busquen una reparació judicial: tan sols volen que finalitzi aquella situació. A més moltes vegades no busquen que la persona sigui processada, tan sols necessiten ser escoltades i/o rebre suport. A vegades s'atreveixen a denunciar quan saben que no han estat les úniques assetjades.
Finalitzada la conferència s’engegava una marxa de torxes reivindicativa organitzada per les entitats del territori com PAH, Espai pels Somnis, Arran, Grup Dones, CUP, SEPC, Vila de Capellades i Endavant i on també s’hi van sumar les associacions de dones de la conca d’Òdena i també ciutadania que s’involucrava a la lluita contra la violència masclista. La marxa, que reunia vora el centenar de persones, va acabar a la plaça de l’ajuntament on les entitats van llegir el manifest de la Xarxa Feminista i també el manifest que firmen els moviments socials i entitats organitzadores de la marxa de torxes que, segueixen lamentant i denunciant els assassinats de dones, la manca de resposta a la situació i la violència estructural i social que perpetua les violències vers les dones.
**Notícia via MICOD
