La Xarxa d'Igualada porta 'Laika' al Teatre Municipal l'Ateneu
La companyia Xirriquiteula Teatre presenta aquest diumenge, 2 de desembre a les 11:15h, la seva darrera creació, Laika. Adreçada a espectadors a partir de 6 anys, la darrera proposta d’aquest trimestre de La Xarxa d'Igualada narra la vida de la gosseta que els soviètics van enviar a l’espai, l’any 1957. Laika va ser el primer ésser viu a orbitar la Terra. L’espectacle es va estrenar a la darrera edició de La Mostra d'Igualada i, al maig, va obtenir el Premi Drac d’Or a la Millor Escenografia i el Premi Drac d’Or al Millor Espectacle del Jurat dels Infants de la Fira de Titelles de Lleida. Una aventura commovedora i original que es planteja el dilema de si la finalitat justifica els mitjans.
La venda d’entrades serà una hora abans de l’espectacle al vestíbul de l’Ateneu Igualadí amb un preu de 6 euros, 5 euros per als socis de La Xarxa. La funció compta amb el suport de la regidoria de Promoció Cultural de l'Ajuntament, del Programa.cat del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
Laika, la gosseta astronauta · Tot va passar (perquè aquesta història s’inspira en fets reals) l’any 1957, quan la Unió Soviètica va llançar a l’espai per primera vegada un animal que ha acabat passant a la història per ser el primer ésser a orbitar al voltant de la Terra. Era una gosseta anomenada Laika que, en aquest muntatge, corre pels parcs i les places de Moscou sense ni imaginar-se que el seu destí era als mateixos estels que veia cada nit. I és que ella va ser la protagonista d’una història trepidant que la va dur a la nau espacial Sputnik II i a orbitar al voltant del nostre planeta. Però, tot i constituir una aventura apassionant, la història de Laika no es va acabar gaire bé, com a mínim per a la protagonista d’aquesta història. D’aquí que Xirriquiteula Teatre aprofiti l’ocasió per explicar una història paral·lela: la d’aquells que, com la mateixa Laika, són víctimes d’abusos i es troben immersos, sense voler-ho, en les lluites de poder d’altres.
Xirriquiteula aposta per utilitzar tècniques tan diverses com els titelles, el collage, les retroprojeccions, els autòmates i el gest dels actors. Una representació més pròpia del teatre de gest, amb llengua pròpia; el gibrish i el teatre d’objectes. L’aposta consisteix a jugar amb l’ambigüitat de no marcar la línia clara entre l’actor manipulador d’objectes i el tècnic del desplegament escènic. El vestuari, l’atrezzo, la plàstica de les retroprojeccions i tot aquest muntatge escenogràfic, fa viatjar a la Rússia del segle passat, amb objectes en desús i maquinàries de disseny retro uturista, pròpies d’una factoria espacial.
(*informació via La Xarxa d'Igualada)
