La Xarxa d'Igualada proposa 'Akäshia, el viatge de la llum'
La Xarxa dIgualada continua la seva programació d’hivern amb Akäshia, el viatge de la llum. Aquest és el quart projecte de la companyia El Cau de l’Unicorn que vol ser un cant a la vida, a l’amistat i a l’amor pels llibres i el coneixement. És un musical amb actors, llum negra i grans titelles, escrit i dirigit per Roser Castellví i Dani Martínez. Els titelles són d’Assumpta Vallès i els actors Xavier Taboada, Roger Tutusaus, Raül Rodríguez, Eloi Vilaplana i Dani Martínez. El director dels cors és Joan Carles Capdevila i Mark Cowling ha fet l’arranjament de les músiques. L’espectacle es podrà veure al Teatre Municipal l’Ateneu el proper diumenge dia 14 de febrer, a les 12:15h. Les entrades són a 6 € i a 5 € per als socis de Xarxa. La venda d’entrades és al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, el dissabte de 2/4 de 7 a 2/4 8 del vespre i el diumenge des d'una hora abans de l´inici.
La companyia · El Cau de l’Unicorn és una companyia anoienca especialitzada en la creació d’espectacles musicals de titelles gegants i actors que empra la tècnica de llum negra per donar suport a uns textos molt acurats (amb un elevat contingut pedagògic i un vocabulari respectuós amb el públic a qui va adreçat, amb clau d’humor tendre) i amb una estètica cuidada fins al més petit detall, pensats per al públic infantil i familiar.
La companyia neix l’any 1994. L’any 1995 estrena El Fantasma Mentider, a Vilafranca del Penedès. L’any següent grava Artesanos del divertimento, una sèrie de TV que s’estrena l’any 1997 a la Fira Audiovisual de Cannes, amb molt bona acollida per part de les televisions canadenca, australiana i japonesa.
L’any 1998 estrena l’espectacle Eureka dins de la programació del Festival internacional de titelles i objectes de Barcelona. Fins l’any 2011 ambdós espectacles han girat per quasi totes les comunitats autonòmes i per més d’una vintena de festivals nacionals i internacionals.
El maig de 2002 estrenà La Via Làctia a la Mostra de teatre infantil i juvenil de la Xarxa a Igualada. L’any 2003 la Companyia fou nominada als PREMIS ARC (Associació de representants, promotors i mànagers de Catalunya). També el 2003, La Via Làctia rep el “Premi del Públic al millor espectacle de la Temporada a Palau de Plegamans. (Puntuació mitjana del públic 9’3 sobre 10). El maig del 2005, és nominada als premis “Millors 2004” convocats pel Teatre Metropol i per l’Ajuntament de Tarragona. Al febrer del 2006, és nomenat Millor Espectacle Infantil i Familiar de l’ any 2005, a la XlV Edició dels “Premis Teatro de Rojas” convocat pel Teatro de Rojas de Toledo.
Aquests més de vint anys d’existència els ha permès participar a moltes fires i festivals: La Mostra d’Igualada. Fira de teatre infantil i juvenil; Temporada Alta; Festival de Tardor de Catalunya (Girona/Salt); Teatralia; Festival Internacional de Artes Escénicas para Niños y Jóvenes (Madrid); Titirijai. Festival Internacional de Marionetas de Tolosa; Fira Tàrrega. Fira de teatre al carrer; FETEN. Feria europea de teatro para niños y niñas (Gijón); Festival Internacional de Titelles i objectes visuals de Barcelona; Fira de Titelles de Lleida; Festival Internacional de Títeres y objetos de Alicante; Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida; Firobi. Fira Internacional de Titelles de Vilassar de Mar; Festival Internacional de Marionetas Ciudad de Málaga; Festival Internacional de Teatro de Vitoria; Festival Internacional de Teatro de Logroño; Festival de Titelles de Sagunt.
Akäshia, el viatge de la llum · Va néixer a trenc d’alba. Quan el seu pare la va tenir entre els seus braços per primera vegada, es va apropar a la finestra per tal de poder veure-la millor.. i fou llavors quan va succeir: el primer raig de Sol va incidir sobre la menuda i la va banyar amb la seva llum, fou llavors quan el seu pare i la seva mare varen decidir el seu nom: Alba.
Quan encara era un nadó, l’Alba jugava des del seu bressol amb un petit mirall de mà a “caçar” els primers raigs de Sol que entraven per la finestra de la seva habitació i a reflectir-los sobre els mobles i les parets. També desmuntava tot el que tenia al seu abast per tal de poder esbrinar com funcionava.
A mesura que anava creixent, la seva curiositat també creixia... I les coses que succeïen al seu voltant estaven embolcallades de màgia i de llum: El reflex de les gotes de pluja li revelaven misteris. Parlava amb els animals i aquests responien. El llapis i la goma l’ensenyaren a llegir i a escriure... I així va descobrir que les aventures més fantàstiques s’amagaven a l’interior dels llibres.
El seu afany per conèixer la portaren a llegir tots els llibres de la seva escola, primer... i la secció infantil de la biblioteca del seu poble, després... I quan ja no li quedava res de nou per llegir... Va decidir cercar la –ja desapareguda- (ella ho ignorava) “Biblioteca d’Alexandria”. I va ésser enmig d’aquest procés de recerca que va conèixer algú que la va posar rera la pista de la Biblioteca més gran de l’Univers: La Biblioteca d’Akäshia. I –per tal de poder arribar-hi- va haver de travessar “El món de les coses perdudes” i “El País dels personatges sense inventar”. A ambdós llocs va fer nous amics i va aprendre moltes coses noves.
Finalment, va arribar al cor d’Akäshia, on es trobava la Gran Biblioteca... I –per tal de poder entrar-hi- va haver d’encertar un enigma que li va proposar un entremaliat i extravagant guardià que era l’encarregat de custodiar la porta d’accés. Un cop dins de la biblioteca, va conèixer un ésser molt especial que s’anomenava Gael.
L’Alba va romandre a Akäshia fins a l’adolescència.Tot alternant la lectura a la seva biblioteca i els jocs i diversió amb els personatges per inventar, fins que un bon dia, en Gael li va dir que era l’hora de tornar a casa, que el seu temps a Akäshia ja s’havia acabat. Li saber que el llibre més important, encara no estava escrit i que ella mateixa en seria l’autora: El llibre de la seva pròpia vida. L’Alba va despertar al seu llit (tornant a ser la petita Alba que va arribar a Akäshia per primera vegada) i la seva vida va reprendre el fil inicial, recordant l’experiència d’Akäshia com si fós un somni. En créixer, es va convertir en una escriptora que va anant rescatant els “personatges sense inventar” que havia conegut a Akäshia, tot donant-los entrada en el nostre món mitjançant els seus llibres.
I ja en la seva vellesa, l’Alba va descobrir que... Però això ja ho sabrem aquest diumenge escoltant les cançons d’aquest espectacle pensat per a infants de 5 a 105 anys.
(*notícia via La Xarxa d'Igualada)
