L'Esbart Maragall porta a l'Ateneu les 'Essències' de la dansa catalana
El Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada acull aquest dissabte, 19 de març, a les 21h, l’espectacle de danses catalanes Essències, de l’Esbart Maragall de Barcelona. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres, de 19 a 21h, i el dissabte, d'11 a 14h. També al web www.ticketea.com i des d’una hora abans a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 10 euros amb descomptes per a diversos col·lectius.
L’Esbart Maragall · Aquesta històrica formació va néixer a partir de l'escola de danses tradicionals del Casal Catòlic de Sant Andreu del Palomar, que havia començat a funcionar a partir dels anys ’30 del segle passat. Després de la Guerra Civil, l’agrupació va haver d'amagar el nom original i denominar-se Esbart Juventus, perquè el règim franquista va prohibir la referència al poeta Maragall. Durant els anys ‘40 el grup es va escindir i en va sortir l'Esbart Verdaguer, avui dia ja desaparegut. Els anys vuitanta comencen noves experiències pel grup i, als noranta, el grup passa de forma altruista a mans d’Enric Martínez, antic dansaire de l’Esbart de Rubí que inicia una etapa de millora substancial i de fort creixement a l’Esbart Maragall. L'època de més impuls de l'entitat coincideix amb l'estrena del primer espectacle, el 1993, any en què renova l’estil amb una combinació de continguts tradicionals i una coreografia escènica més rica.
L’any 2008 el grup canvia a mans de Pilar Rubio a la direcció, Anna Boné a la coordinació de l’Escola i Maria Dolors Pérez a la coordinació del Juventus, en una nova etapa que acaba el 2012 amb l’estrena de l’espectacle Transicions, un recull del canvi artístic del grup i l’esforç de tots els dansaires per dur a terme un espectacle nou, dinàmic i fresc. Actualment, la direcció de l’Esbart torna a recaure en Enric Martínez, iniciant un nou recorregut i treballant amb tot el que els anys i l’experiència els han anat ensenyant al llarg de la seva història. Núria Català i Jordi Ginestet són els mestres de dansa adjunts a la direcció de l’Esbart. Andreu Bachs és mestre de castanyoles i Jordi Bachs i Pere Seda, mestres de tecnificació.
La formació principal de l'Esbart Maragall és un cos de dansa integrat per balladors de més de setze anys, que treballa per la recuperació dels balls tradicionals catalans i en fa difusió, juntament amb noves coreografies d'arrel tradicional. L'escola de dansa s'encarrega de la secció infantil de l'esbart, on es formen els nous balladors, repartits en quatre grups: els Picarols, amb nens de tres a cinc anys; les Pedretes, entre cinc i vuit; els Cercolets, entre nou i onze; i les Castanyoles, a partir d'onze anys. Aquesta escola per a nens i joves és la primera que ha presentat un espectacle propi format íntegrament per infants. La tercera secció de l'esbart és el Grup Juventus, en què participen els dansaires veterans de l'agrupació, juntament amb pares dels infants de l'escola de dansa i gent diversa afeccionada als balls tradicionals, encara que no en tingui formació. El nom de Juventus el prenen de la denominació que durant la postguerra va dur l'Esbart Maragall, en homenatge als balladors que han anat passant durant dècades per l'entitat. L’Esbart ha actuat als principals teatres del país –al Palau de la Música Catalana, al Teatre Nacional de Catalunya, al Fòrum de les Cultures– i ha estrenat els darrers espectacles al Mercat de les Flors de Barcelona, duent a terme a més nombroses gires artístiques per Espanya i Europa.
Essències de les danses catalanes · L’espectacle que ara presenten ha estat creat des de les pròpies Essències on flueixen sentiments i emocions que captiven la complicitat del públic. L’acurada selecció de tradició i coreografia els permet mostrar l’harmonia, delicadesa i elegància en contraposició de la força, uns cops esbojarrada i uns altres continguda, de l’espectacle.
Les essències de la tradició amb el ball pla de Lladurs; les essències de coreografies consolidades d’Albert Sans i Lluís Calduch amb el ball de cascavells, ball de valencians i ball del mocador; les essències que configuren creacions pròpies com Esplais de Concepció Bachs i Jota de Vilafranca, balls a plaça i bolero de Castelló d’Enric Martínez. I, finalment, un ballet català, les gitanes de Rubí, amb essències de tradició i modernitat.
