Lliurats els Premis Ciutat d'Igualada 2014
Aquest diumenge, 23 de novembre, s'ha celebrat la 19a edició dels Premis Ciutat d’Igualada de Creació Artística i de Recerca. Uns guardons que, des de l’any 1996, aposten per fomentar i reconèixer l’esforç i el treball de creadors de diferents àmbits i disciplines artístiques, de recerca o socials. En aquest acte s’han lliurat el premi Paquita Madriguera de Composició Musical, el Jaume Graells d’Art Digital, el Procopi Llucià de Fotografia, el Joan Llacuna de Poesia, el de Recerca Dr. Joan Mercader, el Gaspar Camps de Disseny i el Mossèn Còdol de Compromís Social i Cívic. En la gala s’ha pogut escoltar també la formació Sons Exquisits, amb Albert Gàmez al piano i la veu, Edmon Bosch al violoncel, Tolo Gavarró a la bateria i Maite Ferrer com a ballarina.
El Premi de Composició Musical Paquita Madriguera arribava a la seva onzena edició, dotat amb 1.350 euros i la posterior edició de l’obra, que servirà de base pedagògica per a joves compositors en formació. Del total de nou obres presentades es va escollir la signada per Gerard López Boada, de Barcelona, autor de la composició Suite de Sant Jordi. L’autor ja havia participat en anteriors edicions i havia obtingut el guardó el 2002, 2003 i 2005. Aquest any l’ha rebut de mans de la directora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat, Maria Àngels Blasco. La distinció compta amb el suport de l’Escola Municipal de Música d’Igualada i la col·laboració de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM).
El premi Gaspar Camps de Disseny es va convocar per primera vegada el 2012 per a reconèixer el talent dins d’aquesta disciplina en els seus diferents àmbits: gràfic, d'interiors, de moda i industrial, que es realitza a la ciutat. Està convocat per l’Ajuntament d'Igualada, amb la col·laboració de l’entitat Disseny=Igualada i l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps. Està dotat també amb 1.350 euros, atorgats per l'Ajuntament. Del total de setze obres a concurs, el jurat va decidir, per l’alta qualitat dels treballs, atorgar dos primers premis ex aequo: un a l'estudi Evvo amb el treball Supermecat Plusfresc de l’equip format per Albert Mateu, Mireia Sala, Carles Mascó, Ramon Enrich i Pep Valls, i el segon al treball per a la recuperació virtual de les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll, VídeoMapping Taüll1123 de l’Estudi igualadí Burzon*Comenge + Playmodes, i l’autoria d’Albert Burzon i Ester Comenge. La segona tinent d’alcalde i regidora de Dinamització Econòmica, Àngels Chacón, ha estat l’encarregada de lliurar-lo.
El premi d’Art Digital, que porta el nom de Jaume Graells, cofundador del Centre Informàtic de l’Anoia i pioner en la dinamització i la divulgació del coneixement en noves tecnologies a la comarca, va comptar amb un total de 46 obres de 26 autors diferents. L'accèssit va recaure en l’obra Avions de paper, del creador igualadí Daniel Cordero, que es va endur una llicència original atorgada per Corel i un diploma acreditatiu que va lliurar Teresa Creus, directora de formació de CEINA. El premi en aquesta categoria va ser per al treball d’imatges Retrats en sèrie, dels autors igualadins Albert Vendrell i Mariona Pujol, un premi dotat també amb una llicència original de Corel i 1.800 euros aportats per La Renda Urbana, Trilogi i CEINA.
Pel que fa al Joan Llacuna de Poesia, organitzat per l’Ajuntament amb el suport de l’Ateneu Igualadí i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), cal destacar que en l'edició d'enguany s'ha batut un nou record de participació. Si l'any passat se superaven totes les xifres amb 42 poemaris, aquest any s'ha arribat als 72 treballs. L'obra poètica guanyadora ha estat Marxarà el circ, de l’autor de Sant Sadurní d'Anoia Xavier Zambrano, que obté 1.350 euros, la publicació de l’obra a Viena Edicions i una posterior presentació a la Biblioteca Central el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia. L’ha lliurat Fermí Capdevila, regidor de Sanitat i Salut Pública.
El Procopi Llucià de Fotografia compta amb el suport de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada (AFI) i enguany tenia com a temàtica central El Mercat Municipal de la Masuca: parades i botigues tant interiors com exteriors, amb imatges documentals que reflecteixin la vitalitat del comerç. La guanyadora és la col·lecció que porta per lema PRISCO, de l’autor igualadí Manuel Caballé, que obté 1.350 euros en concepte de drets d’autor i l’edició d’un llibre en què s’inclouran les fotografies guanyadores d'aquesta edició i la propera. El premi l’ha lliurat Jordi Pont, regidor d'Urbanisme i Mobilitat. Les obres seleccionades es podran contemplar a la Sala Municipal d’Exposicions fins el dia 14 de desembre.
El premi de Recerca Doctor Joan Mercader el convoquen l’Ajuntament d'Igualada i el CECI, amb la col·laboració també del Centre d’Estudis Antoni de Campmany de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest reconeix el millor projecte inèdit d'investigació en el camp de les ciències socials i humanes, prioritàriament en l'àmbit de la història i la geografia i referit a la ciutat d’Igualada o comarca. Amb caràcter bianual, està dotat amb 5.000 euros i la publicació, si el jurat considera que el resultat final de la investigació té el nivell científic adient, a la Biblioteca Abat Oliva de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Del total de sis projectes de recerca a concurs, el guardó ha estat per al treball La música a la Basílica de Santa Maria d'Igualada (segles XVI al XX). Catalogació del seu fons musical, dels musicòlegs igualadins Josep Maria Gregori i Anna Romeu. El premi l’ha lliurat el diputat adjunt de Cultura de la Diputació de Barcelona, Carles Combarros.
L’últim premi de la gala ha estat el Mossèn Josep Còdol de Compromís Social i Cívic, lliurat per Josep Miserachs, tinent d’alcalde de Promoció Cultural. L’organitzen i patrocinen tant l’Ajuntament com la Fundació Sant Crist d’Igualada, amb l’objectiu de promoure i reconèixer la feina realitzada per persones, entitats i organitzacions, ja siguin de caràcter públic o privat, compromeses amb els valors socials i les actituds cíviques. Enguany, el jurat l’ha concedit per unanimitat a l’entitat APINAS (Associació de Pares Igualadins de Nens i Adolescents Subdotats) i l’ha recollit el seu president, Enric Fillat. El guardó vol premiar la trajectòria d’una entitat que l’any 2017 complirà 50 anys d’història, una associació fundada amb l'objectiu de fomentar la prevenció, l’atenció, la rehabilitació i l’educació de nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual de la comarca de l’Anoia. El premi consta de 2.000 euros, aportats a parts iguals per l’Ajuntament i la Fundació Sant Crist.
En la cloenda, precisament, Josep Miserachs posava en valor actes com aquest, de reconeixement al talent creatiu i el compromís solidari, afirmant que “en èpoques com les actuals, d’incerteces polítiques i morals, de desafiaments personals i col·lectius, d’atacs a la cultura i la dignitat nacional i de pors i amenaces, la nostra resposta és el civisme; en èpoques com les actuals, d’atacs constants a la llengua i a l’ensenyament, a la llibertat i a la democràcia, la nostra resposta és la cultura i, en èpoques com les actuals, en què les desigualtats s’accentuen, la pobresa avança i les penúries augmenten, la nostra resposta és la solidaritat”. Afegia també que “el que ens defineix com a país no són els nostres problemes ni els atacs que rebem, sinó la nostra actitud enfront seu”. Miserachs ha finalitzat amb un agraïment al jurat i als mantenidors, al personal de l’Institut Municipal de Cultura (IMC) i a les persones “que creuen que la cultura és una eina per canviar el món”.
IMATGES DE L'ACTE A LA GALERIA FLICKR DE L'AJUNTAMENT
DISCURS INSTITUCIONAL PREMIS CIUTAT D'IGUALADA 2014
George Friedrich Händel és un nom prou conegut, un dels grans compositors de tots els temps. Havia tingut un cert èxit com a compositor, però en una determinada època el públic li va girar l’esquena. Abatut, pobre i malalt es va recloure a casa seva durant mesos i mesos. Estava literalment acabat en els últims dies de la seva vida. Pobre, malalt i trist.
Però va succeir un fet inesperat: misteriosament li arribà un llibre. Un llibret anònim i sense remitent. Va llegir-lo apassionadament traient forces d’on no n’hi havia i, com un obsés, va començar a compondre la música sense parar, dia i nit, dia i nit, i així durant setmanes. Va acabar l’obra, la més important de la seva vida: El Messies. L’èxit de públic va ser colossal. I, a partir d’aquell dia, Händel va decidir que els guanys que obtingués per aquella obra es destinarien als malalts i als presoners: “als malalts, perquè jo també he estat malalt i aquesta música m’ha curat i als presoners, perquè jo també vaig estar pres i aquesta música m’alliberà”.
Händel va decidir que res no estava escrit. Va comprovar que l’art i la música l’havien fet renéixer. Va decidir que retornar als més necessitats una part del seus guanys era un acte de gratitud i de justícia. Händel va desafiar a la realitat, li va plantar cara i la va canviar.
Ramon Solé és un nom que no els dirà res. No consta a les xarxes, ni a Google ni als llibres. Ramon Solé va néixer fa més de 150 anys en un petit poble del Solsonès, tocant a la Segarra, Ardèvol. I és una persona totalment anònima.
Algú li tenia preparat el guió de la seva vida: seria pagès, analfabet i pobre. Però en Ramon va decidir escriure ell mateix el seu guió: va decidir aprendre i estudiar, va treballar sense treva, va continuar estudiant i va continuar treballant, va prosperar en els negocis i va ser, finalment, una persona adinerada. I va decidir que una part del seu patrimoni el destinaria, de manera constant i anònima, a aquelles persones que més ho necessitaven, procurant-los educació i cultura i, sobretot, recolzament.
En Ramon, va decidir que res no estava escrit, es va convèncer que, amb esforç i convicció tot és possible, i va conèixer que la cultura i la formació són les eines més poderoses per canviar el món. En Ramon, va desafiar la realitat, s’hi va encarar i la va canviar.
Els noms de Domingo, Jordi i Llorenç segurament no els diran res. Tampoc surten ni a les xarxes socials ni als llibres, però són importants. Aquestes tres persones, Domingo Farrés, Jordi Garcia i Llorenç Domènech van decidir que calia procurar uns espais i uns serveis als seus fills amb disminució psíquica. Però van decidir que calia, encara més, recolzament i comprensió. Naixia APINAS.
Des de la primera visita dels pares a Mossèn Genís, passant pel local sota el parc de l’Enxup, fins a les actuals instal·lacions del Passeig, Avinguda Balmes i els Prats del Rei han passat quasi cinquanta anys, es dóna servei a més de 840 persones, s’hi aboquen més de 150 treballadors i, avui, és un centre de referència nacional en educació especial.
Aquells pares, Domingo, Jordi i Llorenç, van decidir que res no estava escrit, van decidir que l’estimació als seus fills i als col·lectius més vulnerables era una prioritat absoluta i que la vocació, la convicció i la voluntat podien canviar la dignitat de les persones. Aquells pares, Domingo, Jordi i Llorenç, van desafiar la realitat, s’hi van encarar i la van canviar.
Els he explicat aquests tres exemples perquè crec que condensen de manera plena l’esperit del país i la ciutat i l’esperit dels Premis Ciutat d’Igualada. Aquests exemples condensen uns dels actius més grans que disposem: convicció ferma, esforç permanent, consciència social i generositat.
Ho deia Doris Lessing en recollir els premi Internacional Catalunya: “la primera missió de la cultura és desafiar la injustícia”. Perquè, en èpoques com les actuals, d’incerteces polítiques i morals, de desafiaments personals i col·lectius, d’atacs a la cultura i la dignitat nacional, i de pors i amenaces, la nostra resposta és el civisme. Perquè, en èpoques com les actuals, d’atacs constants a la llengua i a l’ensenyament, a la llibertat, i a la democràcia, la nostra resposta és la Cultura. I perquè, en èpoques com les actuals, en què les desigualtats s’accentuen, la pobresa avança i les penúries augmenten, la nostra resposta és la solidaritat.
Perquè som un país de cultura,no de querelles. Ens ataquen com mai, però ens il·lusionem com mai. Som una cultura de convicció, no de confrontació. Les cultures amb més futur, amb més projecció, les més potents són les cultures que no van contra res, sinó “a favor de”, i la nostra va “a favor de”. Som un país culte i per això ens temen. La cultura catalana té un valor en si mateixa, però sobretot té un valor de transformació de la realitat, individual i col·lectiva. Moltes vegades apel·lem a “estructures d’estat” com un ideal de país, però la primera estructura d’estat que necessitem és “ la voluntat de ser”, i som, sobretot, Cultura. I el que ens defineix com a país no són els nostres problemes ni els atacs, sinó la nostra actitud davant els problemes i els atacs que rebem.
Els comentava que aquells tres exemples també condensaven l’esperit dels Premis Ciutat d’Igualada. Els Premis Ciutat d’Igualada volen ser un reconeixement, és a dir, un tribut just i merescut. Però volen ser alguna cosa més: volen ser un exemple de la feina ben feta, de la qualitat i rigor, de recerca de bellesa i de l’art, i d’exigència. Però també volen ser un estímul, de generositat, de nous talents, estímul per entitats i per la creativitat. Però també vol ser una declaració d’intencions. Una declaració en què quedi clar que la cultura ha d’estar al centre del debat polític. Una declaració en què quedi clar que la tecnologia també ha d’estar al servei de l’art i la creativitat. Que quedi clar que sense poesia, fotografia, música o recerca, la vida seria més pobra.
Una declaració de principis que proclami que allò proper, propi, allò nostre com Taüll, Santa Maria, el Mercat, Sant Jordi o APINAS són patrimoni global i exemple per a tothom. I que quedi clar que la cultura que es fa a Igualada és tant important com la que es fa a París, Barcelona o Londres. I que la cultura catalana pot competir, sense complexes, amb la cultura francesa, anglesa o qualsevol. I també és una declaració que vol dir que un país que regala llibres i flors, un país que fa de la seva llengua una raó de ser i un país que és amant de la democràcia i la civilitat, és un país imparable.
I que una ciutat que s’ha hagut de reinventar després d’una crisi brutal, apostant per la indústria, el coneixement i la cultura, una ciutat com Igualada que té més de 500 entitats algunes com APINAS, és una ciutat imparable. I que persones com el Ramon, com el Domingo, el Jordi i el Llorenç; com l’Albert Burzón, el Pep Valls, l’Ester Comenge, l’Albert Vendrell, el Manuel Caballé, el Xavier Martínez, el Gerard López o el Josep Mª Gregori, són gent imparable.
Acabo, i voldria fer-ho felicitant els guanyadors, els finalistes i participants, fent un agraïment al jurat i als mantenidors, al personal de l’IMC i a totes aquelles persones que creuen que la cultura és una eina per a canviar el món. Un agraïment i reconeixement a APINAS i a totes les persones que ho fan possible, per la virtut senzilla i generositat plena. I a totes les persones que van decidir que res està escrit i que la realitat es pot canviar. I a aquelles persones que van entendre que la cultura i la generositat tenen un mateix objectiu: fer feliços els altres.
Josep Miserachs i Nadal
Tinent d’alcalde d’Entorn i Promoció Cultural
23 de novembre de 2014
