Mercè Arànega porta 'Shirley Valentine' a l'Ateneu
L’actriu Mercè Aránega torna al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada per protagonitzar Shirley Valentine, un monòleg escrit per Willy Russell que relata la petita revolució que experimenta una mestressa de casa de mitjana edat en rebre una oferta temptadora: marxar de vacances a Grècia amb la seva millor amiga. Una experiència que marcarà un punt d’inflexió a la seva vida i que la tornarà a connectar amb els seus anhels de joventut. El muntatge, una coproducció de Mola Produccions i Focus, està dirigit per Miquel Gorriz. L’espectacle es podrà veure aquest diumenge, 2 de juny, a les 19h.
Les entrades es poden comprar anticipadament al web www.ticketea.com i al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada, al c/ Garcia Fossas 2, de dimarts a divendres de 18:30 a 20:30h, dissabte d'11 a 14h i de 18 a 21h, i diumenge d’11 a 14h. També des d’una hora abans de la funció a la taquilla del teatre, al Passatge Vives. Les localitats tenen un preu de 20, 18 i 15 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves de fins a 25 anys podran comprar les entrades a 5 euros, acreditant la seva edat amb el DNI, en una proposta que s’emmarca en la campanya Fins als 25 a cinc.
Qui és Shirley Valentine? · La Shirley és una mestressa de casa de Liverpool que té una relació rutinària amb el seu marit i dos fills que ja han marxat de casa. Un dia, una amiga li fa un regal sorprenent: un bitllet d’avió per marxar, totes dues, quinze dies de vacances a Grècia. La proposta trasbalsa la Shirley, que es pregunta què se n’ha fet, d’aquella noia que tenia tants somnis i com és que s’ha convertit en una dona de mitjana edat que beu vi blanc mentre prepara un ou ferrat amb patates fregides per al seu marit.
Shirley Valentine és un monòleg còmic que parla de la possibilitat de canvi i del coratge de viure. I ho fa d’una manera tan vital, tendra i divertida alhora que no es pot fer res més que deixar-se arrossegar per la força de la seva protagonista. Josep Maria Pou parlava de Shirley Valentine abans de la seva estrena a Barcelona afirmant que “és una Una funció que s’ha convertit en un clàssic; fa 40 anys es va estrenar a Londres i Willy Russell és un dels autors britànics més importants dels últims anys”, i també destacava que “el que fa la Shirley a l’escenari sí que és una declaració d’independència, un cant de llibertat i d’alliberament enorme de l’ésser humà”.
Cal recordar que l’obra, que a Igualada ja es va poder veure interpretat per Amparo Moreno, va rebre el Premi Laurence Olivier en les categories de millor comèdia nova i millor actriu per Pauline Collins l’any 1988, el Tony en la categoria de Millor Actriu Principal en una Obra de Teatre el 1989 i el premi Theatre World per al millor debut a Broadway, el 1989. Aquell mateix any, Lewis Gilbert va portar el text a la gran pantalla, amb Pauline Collins com a protagonista.
Miquel Gorriz, director del muntatge, que torna a Igualada després de dirigir Art de Yasmina Reza, ha explicat el procés de treball de l’obra, fent especial esment a l’adaptació del llenguatge i l’acurat treball de vestuari i d’escenografia. Gorriz ha volgut ressaltar la intensitat d’assajos amb Mercè Aránega. I afirma que “Shirley Valentine és un formidable monòleg còmic sobre l’apoderament d’una dona vençuda per les circumstàncies:; menyspreada pel seu entorn familiar i mancada d’autoestima, la Shirley comença la seva particular revolució amb humor i tendresa. Estimem aquest personatge, aquesta obra, potser perquè transcendint la simple anècdota, parla de la possibilitat de canvi, de l’opció d’escollir la llibertat, del coratge de viure, de l’esperança”.
Mercè Arànega · La protagonista d’aquest monòleg còmic, Mercè Aránega, s’ha mostrat molt satisfeta per poder interpretar aquest personatge: “fa trenta anys vaig veure Shirley Valentine a Buenos Aires i vaig pensar que quan fos gran volia fer la Shirley, era el meu somni. Aránega ha explicat que el treball actoral ha estat tota una filigrana i afirma que “l’obra parla de l’alliberament d’una dona, però l’exemple és extensible a qualsevol persona. Molts de nosaltres ens hem posat traves per no avançar i no ens hem escoltat. Tant Miquel Gorriz com Mercè Aránega asseguren que Shirley Valentine és “una obra en què rius i també t’emociones”.
No cal dir que Mercè Arànega és una coneguda actriu de teatre, cinema i televisió. Recentment ha actuat en els muntatges Històries d’Istanbul, a contrapeu de Yesim Özsoy, dramatúrgia de Carles Batlle i direcció de Joan Arqué (2018); Sol solet d’Àngel Guimerà i direcció de Carlota Subirós (2018); Dansa de mort d’August Strindberg, amb direcció de Jordi Casanovas (2017); A tots els que heu vingut, autoria i direcció de Marc Rosich (2017); Davant la jubilació de Thomas Bernhard, amb direcció de Krystian Lupa (2017); Neus Català. Un cel de plom de Carme Martí, direcció Rafel Duran (2016); L’hort de les oliveres de Narcís Comadira i direcció de Xavier Albertí (2015); i Victòria, autoria i direcció de Pau Miró (2016).
La seva carrera ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi Nacional de Teatre de Catalunya i Premi Butaca a la Millor Interpretació per Mort de dama (2010); premi FIPA d’Or a la Millor Interpretació Femenina al Festival Internacional de Productos Audiovisuales de Biarritz per Valèria, UN telefilm per a TV3 dirigit per Sílvia Quer (2001); Premi de la Crítica per Perifèria Koltès i Les Presidentes (1998) i Doña Rosita la soltera (2014); premi Margarida Xirgu pel seu paper a L’amant, de Harold Pinter (1996); Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la Millor Interpretació Femenina per Rosita, please (1994), i l’accèssit d’Interpretació Femenina al Festival Internacional de Cinema de Barcelona pel curtmetratge La prueba, dirigit per Enric Galceran (1989).
