‘La dansa de la venjança’, duel interpretatiu al Teatre Municipal l’Ateneu
Estrenada ara fa un any, el proper diumenge 23 de febrer, a les 7 de la tarda, La dansa de la venjança tanca la seva gira al Teatre Municipal l’Ateneu. Un obra de Jordi Casanovas dirigida per Pere Riera. La custòdia del fill originarà la batalla verbal entre el Roger (Pablo Derqui) i la Clàudia (Maria Ribera). Una guerra de sexes envoltada de violència verbal. Ambdós s’acusen d’haver destruït l’amor que els unia i de ser una mala influència per al seu fill menor d’edat, que es converteix en moneda de canvi per a la venjança.
La dansa de la venjança
Una parella se separa després d’anys de matrimoni. El divorci els obliga a resoldre com s’han de repartir les hores d’un fill menor d’edat. Han fet un pacte. Han arribat amb serenor fins aquest pacte. Però avui, a la casa on havien fundat la seva història en comú i tot just quan ja s’anaven a acomiadar sense deixar més víctimes pel camí, el pacte es trenca i alguna cosa esclata.
Per explicar aquesta història, Jordi Casanovas s’endinsa en el revers més tenebrós dels conflictes de parella, en una producció pròpia de La Villarroel. Un combat sense treva dirigit per Pere Riera amb dos boxadors incansables: Maria Ribera i Pablo Derqui. En aquest text, Casanovas planteja la lluita dialèctica que sorgeix en una separació per tal de conquerir el futur, encarnat en el fill i en la seva educació. Un treball d’actors per a un excel·lent director d’actors com Pere Riera. Un viatge a la psicologia autodestructiva dels personatges que ens recorda Qui té por de Virgínia Woolf?, d’Edward Albee. Un rosari de retrets que fa aflorar la rivalitat, l’autodestrucció i la violència entre dos titans. Casanovas planteja i ens demana si, quan la civilització s’acaba, tornem a l’animalitat. Vivim immersos en una violència sistèmica? I què seríem capaços de fer, si ens portessin al límit?
Aquest és un thriller psicològic de Jordi Casanovas on l’amor s’acaba i comença la guerra. Tal com diu l’autor: “Com si l’amor no pogués desaparèixer sinó transformar-se, com si allò que un cop va ser un nucli d’estima s’hagués de convertir per força en un camp de batalla, un home i una dona, una mare i un pare, hi posen totes les seves forces i les seves armes per vèncer en aquesta dansa cruel i devastadora. Una dansa per aconseguir l’únic fruit del seu matrimoni sobre el qual encara tenen esperances, el seu fill. Una dansa de retrets i de venjança. Una dansa que és una guerra”.
L’equip. Pablo Derqui, actor
Llicenciat en Interpretaciió per l’Institut del Teatre de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat tant en cinema, en produccions com María (y los demás), Neruda, Sabrás qué hacer conmigo, Los ojos de Julia, La Tragedia de los Moriscos, Barcelona [Un mapa] o El habitante Incierto, com en televisió. Algunes de les series on ha participat són: La catedral del mar, Pulsaciones, Nit i dia, El cafè de la Marina, Descalç sobre la terra vermella, Ventdelplà, Porca misèria, Temps de silenci o la nova Si no t'hagués conegut. En teatre destaquen les seves interpretacions a Calígula (Teatre Romea, 2017), dirigida per Mario Gas; L’ànec salvatge (Teatre Lliure, 2017), dirigida per Julio Manrique; Desde Berlín. Tributo a Lou Reed (Teatre Romea, 2014), dirigida per Andrés Lima; Una giornata particolare (Biblioteca de Catalunya, 2015), dirigida per Oriol Broggi; L’Orfe del clan dels Zhao (Teatre Romea, 2014), dirigida per Oriol Broggi; Un enemic del poble (Teatre Lliure, 2014), dirigida per Miguel del Arco; Roberto Zucco (Teatre Romea, 2013), dirigida per Julio Manrique; Hedda Gabler (Teatre Lliure, 2013), dirigida per David Selvas; Mort d’un viatjant (Teatre Lliure, 2009), d’Arthur Miller, i dirigida per Mario Gas, o Unes veus (La Villarroel, 2007), dirigida per Marta Angelat; entre d’altres.
Maria Ribera, actriu
El debut professional al teatre de l’actriu Maria Ribera va ser al muntatge Immigració (Estudis de Teatre, 2001) dirigit per Stefan Metz del Theatre de Complicité. Després ha participat a més d’una vintena de produccions teatrals, més d’una desena de produccions cinematogràfiques i diverses participacions en sèries de televisió. Al cinema destaca el seu paper a Las Distancias (2017) dirigida per Elena Trapé, on va aconseguir una nominació als Premis Gaudí com a millor actriu secundària; així com la seva participació a El camí més llarg per tornar a casa (2013) dirigida per Sergi Pérez. Els dos films van ser guanyadors del Premi Gaudí a la millor pel·lícula els seus respectius anys així com del Premi Sant Jordi de Cinematografia. A la televisió destaca el treball a diverses produccions per a TV3 com: Nit i dia (2015) o La Riera (2009-2010), o el seu pas per la sèrie d’abast nacional La que se avecina (2017). Al teatre, l’últim muntatge on ha treballat és Una lluita constant (Sala Beckett, 2018) dirigit per Carlota Subirós. Amb més de vint anys d’experiència teatral, destaca la seva participació en muntatges com Nedant cap a la mar de la Xina (Teatre Almería, 2013) dirigit per Paul Berrondo; Els Bojos del bisturí (Teatre Condal, 2011) dirigit per Àngel Llazer; Cabaret Incívic (2009-2012) de creació col·lectiva; Some Voices (La Villarroel, 2007 i Teatro Español, 2008) dirigit per Marta Angelat, o El Camp (Sala Beckett, 2005) dirigida per Toni Casares entre d’altres.
Jordi Casanovas, dramaturg
Aquest autor i director teatral ha escrit una trentena de textos teatrals, d’entre els quals destaquen Gazoline (2017), Cervantes de Avellaneda (2016), Port Arthur (2016), Idiota (2015), Vilafranca (2015), Ruz-Bárcenas (2014), Pàtria (Premi Ciutat de Barcelona, 2012), Una història catalana (Premi Butaca, 2011), Un home amb ulleres de pasta (Premi Time Out 2010/2014), La Revolució (Premi Butaca 2009), City/Simcity (Premi de la Crítica de Barcelona 2007) o Mala Broma (2018). La seva escriptura planteja de manera recurrent l’aparició de la violència quan ja no hi ha possibilitat de resoldre els conflictes a través de les paraules i del diàleg. Aquest tema el vincula amb la voluntat d’indagar en les estructures identitàries que permeten estructurar-nos com a societat i individus: la idea de país, de pàtria, de família, de parella... Casanovas es planteja sovint el text teatral com un malson que ens permet experimentar com viuríem una situació extrema o terrorífica que no estem preparats per afrontar en la vida real. El teatre, per a ell, és un d’aquests somnis que fan que, quan et despertes, siguis més savi, encara que no sàpigues què has après. Enriquit amb un coneixement inconscient que es transmet per la via de l’emoció.
Pere Riera, director
Autor i director de teatre català, llicenciat en Dramatúrgia i Direcció teatral per l’Institut del Teatre i en Història de l’art per la UB. Màster oficial en Estudis teatrals. És professor d’escenificació i de dramatúrgia a l’Institut del Teatre, i d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. Compagina la tasca docent amb l’escriptura dramàtica i de guions televisius. Autor resident de la cinquena edició del Projecte T6 del TNC, on va escriure i dirigir Lluny de Nuuk (2010), Premi Crítica Serra d’Or. La seva obra més coneguda i premiada és Barcelona (TNC i Teatre Goya, 2013), guanyadora de dos premis Max: millor text i millor actriu, per a Emma Vilarasau. També va rebre 3 premis Butaca. Són obres seves Infàmia (La Villarroel, 2016), guanyadora del Premi de la Crítica de Barcelona al millor text, i El don de las sirenas (Sala Beckett, 2013), dirigida per Nelson Valente. És autor i director de l’obra Red Pontiac (Teatre Poliorama, 2013), guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires (Argentina, 2014). D’altres obres seves són: Desclassificats (La Villarroel, 2011), nominat als premis Max al Millor autor en català, de la qual també ha escrit l’adaptació televisiva per a TV3; Casa Calores (Sala Beckett, 2007) i El factor Luxemburg (Teatre Lliure, 2007), a més del manual d’arts escèniques ‘Fem teatre’ (edicions La Galera). Ha fet dramatúrgies per a diversos espectacles: Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès (TNC Sala Petita, 2012); Ròmul El Gran, de F. Dürrenmatt (TNC Sala Petita, 2005) i La controversia de Valladolid, de J. C. Carrière (Teatre Lliure, 2005). També és autor i director de La dona del 600 que podrem veure el proper diumenge 22 de març al Teatre Municipal l’Ateneu.
Les entrades es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d’Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu) de dimarts a divendres, de 18.30 a 20.30 h. El dissabte, d’11 a 14 i de 18 a 21, i el diumenge, d’11 a 14 h i des d’1 hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 20 €, 18 € i 15 €, amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves de fins a 25 anys podran comprar les entrades a 5 euros, acreditant la seva edat amb el DNI, en una proposta que s’emmarca en la campanya Fins als 25 a cinc. També es poden adquirir en línia a www.teatremunicipalateneu.cat, sense comissions.
