Cloenda del primer Stage de Banda Simfònica
El passat 30 de novembre va tenir lloc al Teatre Municipal l’Ateneu el concert de clausura del primer Stage de Banda Simfònica d’Igualada. Una cinquantena de músics d’instruments de vent i de contrabaix van interpretar les peces que havien treballat plegats, amb un programa molt variat d’estils que incloïa peces clàssiques, adaptades a la formació de banda, peces originals per banda i música de pel·lícules a la primera part, i música catalana i espanyola a la segona.
La primera part es va obrir amb peces clàssiques populars, com el Largo de l’òpera Xerxes de Haendel, el Cor de Pelegrins del Tanhäuser de Wagner i l’amable Vals de la Suite de Jazz n. 2, de Xostakóvitx. Va ser destacable i molt ovacionada la peça Oregon, del compositor holandès, encara poc conegut a casa nostra, Jacob de Haan, que va causar un impactant efecte en el públic, aplaudint entusiasmat. També va crear un fort efecte de revival la suite de Jesus Christ Superstar, tota vegada que es tancava la primera part amb la cèlebre Marxa Radetzki. La segona part, més austera i clàssica, va arrencar amb el conegut poema simfònic de Joaquim Serra, Puigsoliu, amb versió adaptada per a banda; un tango de Piazzola feia de pont a les peces de gènere que es van interpretar amb versió cantada, amb la soprano Maria Jesús Martínez de Arenzana, que va mostrar amb la seva brillant dicció com la música de banda també és vàlida per acompanyar la veu. Es van sentir dues peces sarsuelístiques, La romanza de la Ascensión, de La del Manojo de Rosas, i La Canción de La Paloma, d’El Barberillo de Lavapiés, després d’una havanera del jove compositor Armando Bernabeu. Les sardanes Somni i la de l’ópera Cançó d’Amor i de Guerra, també molt ovacionades, van cloure la segona part, abans del torn de paraules. Josep Miserachs, tinent d’alcalde de Promoció Cultural remarcava la importància de la música a la nostra societat i posava l’accent en la riquesa musical de la ciutat. Concepció Ramió, directora de l’Stage i del concert, explicava com havia sorgit la idea i els objectius de l’esdeveniment, desitjant que el que s’havia creat tingués continuïtat. A continuació es van repartir els diplomes i es van fer els agraïments a tota una colla de professionals docents i intèrprets que, desinteressadament, havien participat i col·laborat perquè l’esdeveniment fos possible.
Per acabar, es va interpretar La Santa Espina, a la qual es va convidar al públic a cantar i picar de mans. El concert va sorprendre molta gent del públic que no s’esperava uns nivells interpretatius tan sòlids i qualitatius, d’alçada professional, per part d’uns músics, estudiants de grau la majoria d’ells junt amb d’altres amateurs, que conformaven el conjunt amb poc més d’una desena de professionals.
