Conferències 'De la desfeta de 1714 als orígens del catalanisme polític'
El cicle De la desfeta de 1714 als orígens de catalanisme polític aplega aquesta setmana tres conferències que es fixaran en la relació entre Catalunya i Espanya, tant des d’una perspectiva general com detallant alguns casos concrets de personatges rellevants d’origen anoienc. Les conferències, gratuïtes, se celebraran del 23 al 25 de setembre a les 20h al Museu de la Pell, s’emmarquen en dels actes del Tricentenari impulsats per l’Ajuntament d’Igualada i l’Institut Municipal de Cultura (IMC), i estan organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).
El dimarts 23 de setembre, el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Pere Pascual, pronunciarà la conferència Els orígens del catalanisme polític al darrer quart del segle XIX. La xerrada tractarà de la crisi que va experimentar el model de creixement que va fer possible la consolidació de la Catalunya industrial a les darreres dècades del segle XIX, i com, en aquest context, es va produir el distanciament i la ruptura de la classe dirigent catalana amb el conservadorisme espanyol.
L’endemà, sota el títol La Guerra de Successió i els Dalmases, paraires de St. Martí de Sesgueioles i barons de Pierola, Francesc Valls-Junyent, membre del Centre d’Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona, presentarà la figura de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, que va jugar un paper rellevant en diversos moments de la Guerra de Successió i molt especialment en la intensa activitat diplomàtica desplegada durant el conflicte com a enviat de Barcelona a Anglaterra durant el setge de 1714.
Dijous clourà el cicle el professor titular d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, Miquel Gutiérrez-Poch, amb la conferència “Els nostres uniformistes falten a les lleis del respecte mutu i la justícia”. Un catalanista oblidat: Francesc Romaní i Puigdengoles (1831-1912). Francesc Romaní i Puigdengoles va ser un jurista i polític nascut a Capellades en el si d'una família de llarga tradició paperera. Romaní va esdevenir un dels referents de la gènesi del catalanisme polític a través de la seva defensa del dret civil català en front dels impulsos uniformistes provinents des de Madrid.
