Jornades de valor patrimonial de la Igualadina Cotonera
L’Ajuntament d’Igualada i l’Institut Municipal de Cultura (IMC), amb la col·laboració del Museu de la Pell, la Biblioteca Central i el Programa de Millora del Barri de Sant Agustí, proposen dues jornades que, sota el títol El valor patrimonial de la Igualadina Cotonera, pretenen recuperar la memòria d’aquesta l’antiga fàbrica tèxtil del segle XIX, emblema del gran passat del tèxtil de la capital de l’Anoia i que actualment s’està rehabilitant de manera progressiva i reobrint mica en mica a la ciutadania.
10 d’octubre: La memòria de la Igualadina Cotonera · El divendres, 10 d’octubre, a partir de les 19h, el Teatre Municipal l’Ateneu acollirà la jornada La memòria de la Igualadina Cotonera. Arrencarà amb la presentació del llibre La Igualadina. Símbol de la Revolució Industrial a Catalunya, de Pere Pascual i Domènech, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). Tot seguit es presentarà el llibre visual La ciutat i la fàbrica. La igualadina Cotonera, obra del pintor i dissenyador igualadí Ramon Enrich.
Seguidament, a les 19:30h, es projectarà el documental Història i Memòria oral de la Igualadina Cotonera, que recull els testimonis de la família Godó, vinculats a l’empresa fins l’any 1967, i també els testimonis, avui, dels darrers treballadors de la factoria.
Per a finalitzar la jornada, a les 20:30h, seran precisament aquests darrers treballadors i els descendents de la família Godó els encarregats de tancar l’acte.
17 d’octubre: Primera jornada d’història industrial · El divendres, dia 17, serà el Museu de la Pell l’escenari que acollirà la Primera jornada d’història industrial, amb diferents conferències que traslladaran els assistents 150 anys enrere.
A les 10:15h, Eusebi Casanelles, que va ser director del mNACTEC entre 1982 i 2013 introduirà la conferència que tot seguit pronunciarà Lorna Davidson, directora del New Lanark Trust d’Escòcia, explicant una experiència exemplar de conservació del patrimoni industrial. La població de New Lanark, a 40 quilòmetres de Glasgow, va néixer el 1786 al voltant d’una potent indústria del cotó. Després d’una època de decadència a mitjan segle XX, el 1968 es va crear una comissió de conservació que ha vetllat aquest patrimoni i ha aconseguit que avui New Lanark sigui un referent turístic, fidel al passat i reconegut per la UNESCO, formant part també de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial (ERIH).
A les 11:45h, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Maluquer, pronunciarà la ponència La innovació tecnològica, protagonista de la industrialització de Catalunya. A les 12:30h, Àlex Sánchez, professor titular de la UB, prendrà el relleu amb Les manufactures d’indianes i, a les 13:15, es podrà escoltar Gràcia Dorel-Ferré, de la Université de Reims, reflexionant sobre La utopia de la fàbrica.
A la tarda, el catedràtic de la UB Carles Sudrià pronunciarà la conferència Les manufactures i el putting-out a les 15:30h. A les 16:30h, per a posar la cloenda a la jornada, Pere Pascual guiarà una visita a l’edifici de la Cotonera.
Per aquesta jornada, que serà gratuïta, cal efectuar una inscripció prèvia contactant, abans del 9 d’octubre, al correu electrònic m.igualada@diba.cat.
Un edifici símbol del poder del tèxtil · La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell, va ser construïda al voltant de 1842, és la fàbrica d'estil manxesterià més antiga conservada a Catalunya, va ser un dels principals centres manufacturers de fil i teixits de cotó durant la Revolució Industrial de Catalunya i va funcionar fins el 1967. L’edifici, que va ser adquirit per l’Ajuntament d’Igualada l'any 2003, és Bé d’Interès Local des de l'any 1997 i Bé Cultural d'Interès Nacional des de l'any 2006.
La Igualadina Cotonera és un dels darrers testimonis de la profunda transformació econòmica i social de Catalunya d’aquella època i és un exemple únic, ja que ha arribat als nostres dies amb l’estructura totalment original, sense intervencions posteriors significatives. El procés d’industrialització a Catalunya va arribar tard respecte els països del nord d’Europa però, malgrat això, esdevé l’excepció en els països del sud perquè la gran majoria de zones van romandre ancorades en economies agràries. La industrialització catalana va ser un dels elements que va reforçar la consciència del fet diferencial i l’aprofundiment de la personalitat nacional.
