'La venganza de don Mendo' a l'Ateneu
La companyia andalusa El Espejo Negro porta La venganza de Don Mendo, una adaptació de l’obra de Pedro Muñoz Seca, dissabte vinent, 18 d’octubre a les 21h, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. La proposta ha aconseguit el guardó al millor director, Ángel Calvente, als Premios del Teatro Andaluz 2013 i també el premi El Público Canal Sur 2013. Aquesta és una de les millors companyies espanyoles, amb una història de titelles per no parar de riure. L’obra forma part de Platea, el Programa Estatal de Circulació d'Espectacles d'Arts Escèniques de diverses comunitats autònomes, que compta amb el suport del Ministerio de Cultura.
Les entrades, a partir de 12 euros, es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 19 a 21h i dissabtes i diumenges d'11 a 14h i de 18 a 21h, festius laborables tancat. També es poden adquirir a www.ticketea.com.
La venganza de Don Mendo · Qui hagi vist els espectacles anteriors de la companyia sabrà que no són uns titelles convencionals i que s'identifiquen amb un humor àcid, sense embuts i políticament incorrecte. El joc de paraules s'acarnissa en l'actualitat i en la seva comparativa llegendària. Però, a més, Calvente dota l'obra de Muñoz Seca d'aquesta gràcia especial que sempre hi ha en els seus treballs on la paròdia de personatges coneguts o els motius musicals apareixen d'arreu per trencar la continuïtat lineal i fer l'ullet a l'espectador. No hi ha dubte que la interpretació dels actors manipuladors és extraordinària, especialment en aquesta ocasió amb la seva aportació vocal i una modulació expressiva molt enginyosa que generen moments brillants.
El relat succeeix durant el regnat d’un tal Alfons VII, pels volts del segle XII, entre castellans i lleonesos. Amors, embolics i afectes generosos. Per culpa de la seva afició a l’escalada i a les faldilles de la seva estimada dama, Don Mendo és empresonat a la torre d’un castell, acusat d’un fals robatori d’un collar dels barats. És enviat a presó per don Nuño Manso del Jarama, pare de Magdalena la Desvergonyida. Després d’un any i un dia tancat, li arriba la tràgica nova que ha de morir lapidat. Jura venjança i a fe que es venjarà.
Gràcies a les originals marionetes, l’espectador se submergeix en un món de fantasia on els personatges, autèntiques caricatures, canten i ballen en escenografies que desapareixen per art de màgia. Els seus rostres i les seves formes de parlar recorden a certs animals, la qual cosa li confereix a aquesta nova versió un to fresc i desenfadat on l'humor és el protagonista. Més enllà dels titelles, es pot trobar una història medieval molt ben executada amb alguna que altra dosi de provocació. Hom creu que Muñoz seca es faria un tip de riure amb aquesta funció.
El Espejo Negro, vint-i-cinc anys · Ángel Calvente va crear El Espejo Negro l’any 1989, una companyia amb un segell propi, amb un llenguatge corrosiu i burleta. Els seus espectacles són provocadors, innovadors i tècnicament impecables. Han marcat un estil i una forma de fer que l’identifiquen com a creador d'un nou estil de teatre amb marionetes, és a dir, amb un segell absolutament original, una marca amb denominació d'origen. Les creacions d'Ángel Calvente han estat repetidament premiades i lloades per crítica i públic. Els seus muntatges han participat en programacions i festivals d'Europa, Amèrica i l’Àsia. La sorpresa i l'estètica, amb una tècnica de manipulació impecable, han convertit El Espejo Negro en una de les millors companyies espanyoles de teatre de marionetes.
Calvente ha escrit i dirigit una dotzena d’espectacles i ha estat premiat en moltes ocasions, reeixint també diferents espectacles per a infants, com La vida de un piojo llamado Matías, premi Feten a la millor direcció 2007 i premi Max al millor espectacle infantil 2009, un espectacle on troba un camí paral·lel a seguir per als seus futurs nous muntatges, sense deixar de banda els espectacles per a adults. L’any 2011 estrena El fantástico viaje de Jonás el espermatozoide, premi Feten a la millor direcció 2011 i premi Max al millor espectacle infantil 2012. Així consolida la seva línia d’espectacles infantils sense renunciar al seu llenguatge particular, intel·ligent i mordaç.
