Al·lèrgies alimentàries
Aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies
Canvi climàtic i al·lèrgies alimentàries
Aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies
El Reglament (UE) 1169/2011, de 25 d’octubre, sobre la informació alimentària facilitada a les persones consumidores (en endavant, RIAC) esdevé d’aplicació obligatòria a partir del 13 de desembre de 2014. Una de les novetats més importants de la norma esmentada és la necessitat d’identificar els catorze grups d’aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies a les persones consumidores.
El RIAC fa esment a catorze grups d’aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies a les persones consumidores. En conseqüència, malgrat que poden haver-hi altres grups d’aliments que puguin produir al·lèrgies o intoleràncies, no hi hauria obligació d’informar-les a les persones consumidores. Els catorze grups d’aliments que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies són els següents:
- Cereals que continguin gluten i productes derivats
- Crustacis i productes a base de crustacis
- Peix i productes a base de peix
- Ous i productes a base d’ou
- Soja i productes a base de soja: Són derivats de la soja el tofu, el miso i el tempeh
- Llet i els seus derivats, inclosa la lactosa
- Fruits secs i productes derivats
- Api i productes derivats
- Mostassa i productes derivats
- Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam
- Diòxid de sofre i sulfits en quantitats superiors a 10 mg/kg
- Tramussos i derivats
- Mol·luscs i derivats
Canvi climàtic i al·lèrgies alimentàries
L'augment constant de la temperatura global, resultat de la combustió de combustibles fòssils i l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, està canviant la distribució de moltes espècies animals, vegetals i microbianes, així com la velocitat de pol·linització de moltes plantes, amb gran repercussió en l’augment de la prevalença d’al·lèrgies de tot tipus.
També s'ha observat que els alts índexs de diòxid de carboni (CO2) i la contaminació a les ciutats augmenten la producció d'al·lèrgens d'algunes d'aquestes plantes. Els canvis en el clima i la necessitat d'una major superfície cultivable, degut a l’augment exponencial de la població mundial, estan augmentant l'ocupació de nous espais naturals, provocant una reducció de la biodiversitat ambiental i la disponibilitat d'aliments, la qual cosa pot resultar en un augment de la disbiosi intestinal i, per tant, una reducció de la tolerància i un increment de les al·lèrgies alimentàries.
Finalment, la necessitat d'augmentar la vida mitjana dels aliments i del transport d'aquests a llarga distància ha estès l'ús d'agents químics conservants i derivats del petroli com a envasos. Tot i que actualment hi ha poques evidències, comença a confirmar-se que alguns dels compostos utilitzats tenen un efecte directe sobre el nostre sistema immunològic, augmentant la probabilitat de sensibilització al·lèrgica. A més, els residus d'aquesta activitat humana generen partícules i nanopartícules que, tot i ser diferents en el seu mecanisme d'acció, tenen efecte sobre les mucoses, activant-les i augmentant la probabilitat de patir alguna malaltia al·lèrgica.
Podeu llegir l’informe aquí: https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/publicaciones/revistas_comite_cientifico/ALERGIA_CAMBIO_CLIMATICO.pdf
